Un vídeo amb unes imatges impactants
I aquí un altre video impactant
31 de març 2008
30 de març 2008
Electrificació de la tempesta
ELECTRIFICACIÓ DE LA TEMPESTAT
En cas de bon temps: existència a l'atmosfera d’un camp elèctric molt tènue. - normal a la superfície
- orientat de dalt a baix
- decreix amb l'altura
- estiu: 130 V/m.
Es pren la Terra amb potencial zero i l'atmosfera amb potencial positiu.
La forta contaminació fa augmentar el camp elèctric arribant-se a valors de 500 V/m.
En situacions de tempesta el camp elèctric entre la base del núvol i el sòl pot arribar a 3.000.000 V/m. La diferència de potencial entre sòl i núvol i núvol-núvol porta a la generació de llampecs.
Llampec: descàrrega elèctrica que es produeix a la fase madura d'una tempesta. Pot ser:
- Dins d'un mateix núvol: la major part
- D'un núvol a un altre
- D'un núvol al terra: aproximadament un 20%. Són coneguts com a rajos.
Formes dels rajos
- Forked lightning o rajos en zig-zag.
- Ribbon lightning o rajos en cinta
- Bead lightning o rajos en collar
- Ball lightning o “bola de foc”
- Sheet lightning o llampecs en llençol
- Heat lightning o raig calent
Tro: ona sonora que viatja en totes direccions, produïda pel calfament sobtat (30.000ºC) de l'aire traspassat pel llampec.
MESURAMENT I AVALUACIÓ
La mesura dels rajos (núvol-sòl) es realitza mitjançant el mètode “Lightning direction-finder” que es basa en la detecció de les ones de ràdio produïdes pel llampec. A aquestes ones les coneguem com a “sferics”.Mitjançant modelitzacions es fan prediccions sobre la probabilitat de rajos i, a més, amb la correlació amb imatges de satèl·lit i de radar permet millorar l'estudi de les tempestes.
Per a l'estudi de les tempestes també s'utilitza el radar meteorològic.
MESURES PREVENTIVES DAVANT LES TEMPESTES
Instal·lació de parallamps
MESURES D'ACTUACIÓ DURANT UNA TEMPESTA
RECOMANACIONS A LA POBLACIÓ
(Tret de les recomanacions de Protección Civil España; Protecció Civil Govern Basc –www.euskadi.net-; Ministre de l’Aménagement du Territoire et de l’Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França ; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)
SI ÉS A LA MUNTANYA:
* Deixi el ‘piolet’, bastó o qualsevol objecte metàl·lic
* Allunyi’s del cim
* Allunyi’s de les vies del tren
* Allunyi’s de zones riques en mineral de ferro
* No es refugiï sota un arbreo un pal
SI ÉS AL CAMP:
* Refugiï’s a un edifici o quedi’s dins del cotxe
* Allunyi’s dels arbres o de qualsevol estructura punxeguda
SI ÉS A CASA:
* Tanqui portes i finestres: eviti qualsevol corrent
* Desconnecti la televisió
* Desconnecti els electrodomèstics
* No es banyi ni es dutxi
En cas de bon temps: existència a l'atmosfera d’un camp elèctric molt tènue. - normal a la superfície
- orientat de dalt a baix
- decreix amb l'altura
- estiu: 130 V/m.
Es pren la Terra amb potencial zero i l'atmosfera amb potencial positiu.
La forta contaminació fa augmentar el camp elèctric arribant-se a valors de 500 V/m.
En situacions de tempesta el camp elèctric entre la base del núvol i el sòl pot arribar a 3.000.000 V/m. La diferència de potencial entre sòl i núvol i núvol-núvol porta a la generació de llampecs.
Llampec: descàrrega elèctrica que es produeix a la fase madura d'una tempesta. Pot ser:
- Dins d'un mateix núvol: la major part
- D'un núvol a un altre
- D'un núvol al terra: aproximadament un 20%. Són coneguts com a rajos.
Formes dels rajos
- Forked lightning o rajos en zig-zag.
- Ribbon lightning o rajos en cinta
- Bead lightning o rajos en collar
- Ball lightning o “bola de foc”
- Sheet lightning o llampecs en llençol
- Heat lightning o raig calent
Tro: ona sonora que viatja en totes direccions, produïda pel calfament sobtat (30.000ºC) de l'aire traspassat pel llampec.
MESURAMENT I AVALUACIÓ
La mesura dels rajos (núvol-sòl) es realitza mitjançant el mètode “Lightning direction-finder” que es basa en la detecció de les ones de ràdio produïdes pel llampec. A aquestes ones les coneguem com a “sferics”.Mitjançant modelitzacions es fan prediccions sobre la probabilitat de rajos i, a més, amb la correlació amb imatges de satèl·lit i de radar permet millorar l'estudi de les tempestes.
Per a l'estudi de les tempestes també s'utilitza el radar meteorològic.
MESURES PREVENTIVES DAVANT LES TEMPESTES
Instal·lació de parallamps
MESURES D'ACTUACIÓ DURANT UNA TEMPESTA
RECOMANACIONS A LA POBLACIÓ
(Tret de les recomanacions de Protección Civil España; Protecció Civil Govern Basc –www.euskadi.net-; Ministre de l’Aménagement du Territoire et de l’Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França ; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)
SI ÉS A LA MUNTANYA:
* Deixi el ‘piolet’, bastó o qualsevol objecte metàl·lic
* Allunyi’s del cim
* Allunyi’s de les vies del tren
* Allunyi’s de zones riques en mineral de ferro
* No es refugiï sota un arbreo un pal
SI ÉS AL CAMP:
* Refugiï’s a un edifici o quedi’s dins del cotxe
* Allunyi’s dels arbres o de qualsevol estructura punxeguda
SI ÉS A CASA:
* Tanqui portes i finestres: eviti qualsevol corrent
* Desconnecti la televisió
* Desconnecti els electrodomèstics
* No es banyi ni es dutxi
28 de març 2008
Distribucions dels llamps
DISTRIBUCIÓ DE LLAMPS: Hi ha més tempestes a les serralades
Mentre llegeix aquesta frase, ja han caigut uns 250 llamps sobre el nostre planeta. Es calcula que en cauen uns 100 per segon les 24 hores del dia. Però hi ha zones amb una gran quantitat de tempestes elèctriques i altres on és pràcticament impossible veure’n cap.
Al mapa adjunt podem observar com a l’interior del continent africà, al voltant de la zona equatorial, es produeix el nombre més elevat de descàrregues elèctriques. Altres zones afectades són Madagascar i l’est de Sud-àfrica. Al continent americà s’ha de destacar la important quantitat de tempestes elèctriques que s’observen a la península de Florida i, en menys mesura, a Califòrnia. Els països centreamericans també són una regió afectada amb freqüència, així com l’interior del Brasil i de l’Argentina.
Indonèsia, el nord d’Austràlia, el sud-est de la Xina i algunes zones de l’Himàlaia també registren un gran nombre de tempestes elèctriques. A Europa, els Alps, els Pirineus i algunes zones dels Balcans són les més afectades. Veiem com les serralades tenen un paper fonamental a l’hora de fer augmentar la xifra de tempestes. També podem apreciar que a les zones desèrtiques les tempestes són gairebé inexistents, tot i que en el cas del Sàhara augmenten les tempestes cap al nord, per proximitat amb la serralada de l’Atles. També en els països situats en latituds pròximes al cercle polar àrtic les tempestes són molt poc freqüents. Així, al sud de Groenlàndia poden passar dos o tres anys sense tenir cap tempesta elèctrica, i a Islàndia gairebé no existeixen els parallamps.
En aquest video veuràs que és un llamp
I en aquest d'aquí com cau un raig d'amunt d'un arbre
Mentre llegeix aquesta frase, ja han caigut uns 250 llamps sobre el nostre planeta. Es calcula que en cauen uns 100 per segon les 24 hores del dia. Però hi ha zones amb una gran quantitat de tempestes elèctriques i altres on és pràcticament impossible veure’n cap.
Al mapa adjunt podem observar com a l’interior del continent africà, al voltant de la zona equatorial, es produeix el nombre més elevat de descàrregues elèctriques. Altres zones afectades són Madagascar i l’est de Sud-àfrica. Al continent americà s’ha de destacar la important quantitat de tempestes elèctriques que s’observen a la península de Florida i, en menys mesura, a Califòrnia. Els països centreamericans també són una regió afectada amb freqüència, així com l’interior del Brasil i de l’Argentina.
Indonèsia, el nord d’Austràlia, el sud-est de la Xina i algunes zones de l’Himàlaia també registren un gran nombre de tempestes elèctriques. A Europa, els Alps, els Pirineus i algunes zones dels Balcans són les més afectades. Veiem com les serralades tenen un paper fonamental a l’hora de fer augmentar la xifra de tempestes. També podem apreciar que a les zones desèrtiques les tempestes són gairebé inexistents, tot i que en el cas del Sàhara augmenten les tempestes cap al nord, per proximitat amb la serralada de l’Atles. També en els països situats en latituds pròximes al cercle polar àrtic les tempestes són molt poc freqüents. Així, al sud de Groenlàndia poden passar dos o tres anys sense tenir cap tempesta elèctrica, i a Islàndia gairebé no existeixen els parallamps.
En aquest video veuràs que és un llamp
I en aquest d'aquí com cau un raig d'amunt d'un arbre
15 de març 2008
Antecedents:Tempestes elèctriques i llamps
Antecedents: Tempestes elèctriques i llamps
INFORMACIÓ D'EMERGÈNCIA
1. Les tempestes elèctriques poden produir pluges intenses (que al seu torn poden provocar inundacions sobtades), vents forts, calamarsades, llamps i tornados. En una tempesta elèctrica severa entre en un edifici resistent i sintonitzi un radi de piles per sentir la informació meteorològica.
2. Els llamps constitueixen una important amenaça durant una tempesta elèctrica. Si és sorprès a la intempèrie, eviti els parallamps naturals, com a els arbres alts i aïllats en una àrea oberta o al cim d'un turó i objectes metàl·lics, com filats, pals de golf i eines de metall.
3. És un mite que els llamps mai no cauen dues vegades al mateix lloc. En realitat, els llamps cauen diverses vegades al mateix lloc en el transcurs d'una descàrrega.
QUÈ SÓN ELS LLAMPS?
Els llamps són una descàrrega elèctrica que resulta de l'acumulació de càrregues positives i negatives dins d'una tempesta elèctrica. Quan l'acumulació adquireix la força suficient, els llamps apareixen un "llampec". Aquesta llampada de llum en general es produeix dins dels núvols o entre els núvols i el pis. Un llampec assoleix una temperatura que s'aproxima als 50,000 graus Fahrenheit en una fracció de segon. El ràpid escalfament i refredament de l'aire a prop del llamp causa els trons.
SABIES QUÈ...?
En qualsevol moment donat, gairebé 1,800 tempestes elèctriques estan en progrés sobre la superfície de la Terra. Aproximadament 1,000 tornados es generen a partir d'aquestes tempestes. La calamarsa gran ocasiona danys materials i als cultius per gairebé 1,000 milions de dòlars. La potència de la càrrega elèctrica d'un llamp i la calor intensa poden electrocutar en l'instant de contacte, partir arbres, produir incendis i ocasionar falles elèctriques. Els llamps causen més morts a la costa de l'Atlàntic. Hi ha més incendis forestals a l'Oest quan la temporada de llamps coincideix amb la temporada de sequera allà. Els llamps provoquen aproximadament 10,000 incendis forestals cada any. Es produeixen pèrdues anuals que ascendeixen a aproximadament $100 milions pels incendis forestals i d'edificis ocasionats pels llamps. Els vents que bufen en línia recta a velocitats superiors a les 100 mph són responsables de la majoria dels danys causats per les tempestes elèctriques.
En el següent vídeo podràn gaudir d'unes espectaculars imatges de formacions, causes, conseqüencies, que semblen inventades però són reals.
LINK D'INTERÈS
http://www.redesdelsur.com/sanjuan/rayo/
RECORDEM CONCEPTES IMPORTANTS
QUÈ ÉS UNA TEMPESTA ELÈCTRICA?
Una tempesta elèctrica es forma d'una combinació d'humitat, aire calent que puja amb rapidesa i una força capaç d'aixecar aire, com un front fred i calent, una brisa marina o una muntanya. Totes les tempestes elèctriques contenen llamps. Les tempestes elèctriques poden ocórrer individualment, en grups o en línies. Per això, és possible que diverses tempestes elèctriques afectin una localitat en el transcurs d'unes quantes hores. Algunes de les condicions meteorològiques més inclements ocorren quan una sola tempesta elèctrica afecta un lloc durant un període prolongat.
INFORMACIÓ D'EMERGÈNCIA
1. Les tempestes elèctriques poden produir pluges intenses (que al seu torn poden provocar inundacions sobtades), vents forts, calamarsades, llamps i tornados. En una tempesta elèctrica severa entre en un edifici resistent i sintonitzi un radi de piles per sentir la informació meteorològica.
2. Els llamps constitueixen una important amenaça durant una tempesta elèctrica. Si és sorprès a la intempèrie, eviti els parallamps naturals, com a els arbres alts i aïllats en una àrea oberta o al cim d'un turó i objectes metàl·lics, com filats, pals de golf i eines de metall.
3. És un mite que els llamps mai no cauen dues vegades al mateix lloc. En realitat, els llamps cauen diverses vegades al mateix lloc en el transcurs d'una descàrrega.
QUÈ SÓN ELS LLAMPS?
Els llamps són una descàrrega elèctrica que resulta de l'acumulació de càrregues positives i negatives dins d'una tempesta elèctrica. Quan l'acumulació adquireix la força suficient, els llamps apareixen un "llampec". Aquesta llampada de llum en general es produeix dins dels núvols o entre els núvols i el pis. Un llampec assoleix una temperatura que s'aproxima als 50,000 graus Fahrenheit en una fracció de segon. El ràpid escalfament i refredament de l'aire a prop del llamp causa els trons.
SABIES QUÈ...?
En qualsevol moment donat, gairebé 1,800 tempestes elèctriques estan en progrés sobre la superfície de la Terra. Aproximadament 1,000 tornados es generen a partir d'aquestes tempestes. La calamarsa gran ocasiona danys materials i als cultius per gairebé 1,000 milions de dòlars. La potència de la càrrega elèctrica d'un llamp i la calor intensa poden electrocutar en l'instant de contacte, partir arbres, produir incendis i ocasionar falles elèctriques. Els llamps causen més morts a la costa de l'Atlàntic. Hi ha més incendis forestals a l'Oest quan la temporada de llamps coincideix amb la temporada de sequera allà. Els llamps provoquen aproximadament 10,000 incendis forestals cada any. Es produeixen pèrdues anuals que ascendeixen a aproximadament $100 milions pels incendis forestals i d'edificis ocasionats pels llamps. Els vents que bufen en línia recta a velocitats superiors a les 100 mph són responsables de la majoria dels danys causats per les tempestes elèctriques.
En el següent vídeo podràn gaudir d'unes espectaculars imatges de formacions, causes, conseqüencies, que semblen inventades però són reals.
LINK D'INTERÈS
http://www.redesdelsur.com/sanjuan/rayo/
RECORDEM CONCEPTES IMPORTANTS
QUÈ ÉS UNA TEMPESTA ELÈCTRICA?
Una tempesta elèctrica es forma d'una combinació d'humitat, aire calent que puja amb rapidesa i una força capaç d'aixecar aire, com un front fred i calent, una brisa marina o una muntanya. Totes les tempestes elèctriques contenen llamps. Les tempestes elèctriques poden ocórrer individualment, en grups o en línies. Per això, és possible que diverses tempestes elèctriques afectin una localitat en el transcurs d'unes quantes hores. Algunes de les condicions meteorològiques més inclements ocorren quan una sola tempesta elèctrica afecta un lloc durant un període prolongat.
14 de març 2008
Els detectors de tempestes i alguns consells
Com funciona un detector de tempestes elèctriques?
Quan es produeix l'aproximació o la formació d'un nucli de tempesta, el camp electrostàtic a nivell de terra canvia de forma significativa.
En condicions normals (terreny pla, temps assolellat i sense efecte punta), el camp electrostàtic té un valor mig de 150 V/m. En presencia d'un nucli de tempesta, el camp pot créixer fins a desenes de kV/m. Els procesos de creació d'aquests nuclis estan al voltant d'uns 20 minuts.
El sistema PREVISTORM es capaç de medir l'evolució del camp elèctric natural i així evaluar el risc de descàrregues atmosfèriques.
Qué és el sistema PREVISTORM?
És un sistema capaç de detectar de forma preventiva el fenomen del llamp. No és necessària la caiguda d'un llamp per que detecti algun tipus d'activitat tempestuosa.
És un valuós sistema d'informació que permet en temps real prendre decisions de seguretat davant de descàrregues atmosfèriques i/o acumulació de càrrega electrostàtica, garantint així la seguretat de persones i bens materials.
El sistema PREVISTORM medeix el camp electrostàtic representatiu de l'activitat elèctrica d'una tempesta, la qual pot provocar la formació de llamps.
El sistema consta d'un sensor i un mòdul d'adquisició de dades.
A Terrassa per exemple hi han instalats tres sensors que ens indiquen el camp electrostàtic a la ciutat, un a la part oest, un a l'est (els dos dins del nucli urbà) i el tercer al nord, fora del nucli urbà.
Quan un d'aquests sensors detecti una pujada de camp el color al mapa canviarà segons la zona en que estigui ubicat.
D'aquesta manera si una tempesta ve de l'oest, el primer en detectar-la serà el de l'oest i el color del mapa anirà canviant a la part esquerra. Si tot el mapa està en vermell vol dir que una tempesta està activa a sobre el terme municipal.
Les mesures de prevenció ajuden a prendre decisions que afavoreixin la vostra seguretat i la dels demés.Les tempestes elèctriques poden resultar perilloses per a les persones i els béns.Segons l'indret on us sorprenguin, us recomanem que:
1. Si esteu al camp:
-Eviteu quedar-vos a la part alta de pujols, turons, etc..
-No us refugieu sota els arbres, especialment si estan sols.
-No us quedeu a prop d'objectes metàl·lics,torres, tanques, reixats de filferro, etc.
-Els espais oberts atrauen les descàrregues elèctriques.
-Dins el vehicle, amb les finestres tancades, estareu protegits, no obstant això, disminuïu la velocitat, extremeu la prudència i no us detingueu a sobre de bassals, rierols, etc.
2. Si esteu a la ciutat:
-Al carrer, els edificis us protegeixen de les descàrregues
-Dins de casa s'ha de procurar evitar les corrents d'aire, doncs atrauen als llamps. Així doncs és recomanable tancar portes i finestres
-També és convenient desendollar els aparells elèctrics susceptibles de ser malmesos per pujades de tensió o bé que puguin ocasionar descàrregues elèctriques.
3. En ambdós casos:
Informeu-vos dels butlletins meteorològics a través dels mitjans d'informació locals i en les organismes oficials.
Servei de Meteorologia de Catalunya
Instituto Nacional de Meteorología
Quan es produeix l'aproximació o la formació d'un nucli de tempesta, el camp electrostàtic a nivell de terra canvia de forma significativa.
En condicions normals (terreny pla, temps assolellat i sense efecte punta), el camp electrostàtic té un valor mig de 150 V/m. En presencia d'un nucli de tempesta, el camp pot créixer fins a desenes de kV/m. Els procesos de creació d'aquests nuclis estan al voltant d'uns 20 minuts.
El sistema PREVISTORM es capaç de medir l'evolució del camp elèctric natural i així evaluar el risc de descàrregues atmosfèriques.
Qué és el sistema PREVISTORM?
És un sistema capaç de detectar de forma preventiva el fenomen del llamp. No és necessària la caiguda d'un llamp per que detecti algun tipus d'activitat tempestuosa.
És un valuós sistema d'informació que permet en temps real prendre decisions de seguretat davant de descàrregues atmosfèriques i/o acumulació de càrrega electrostàtica, garantint així la seguretat de persones i bens materials.
El sistema PREVISTORM medeix el camp electrostàtic representatiu de l'activitat elèctrica d'una tempesta, la qual pot provocar la formació de llamps.
El sistema consta d'un sensor i un mòdul d'adquisició de dades.
A Terrassa per exemple hi han instalats tres sensors que ens indiquen el camp electrostàtic a la ciutat, un a la part oest, un a l'est (els dos dins del nucli urbà) i el tercer al nord, fora del nucli urbà.
Quan un d'aquests sensors detecti una pujada de camp el color al mapa canviarà segons la zona en que estigui ubicat.
D'aquesta manera si una tempesta ve de l'oest, el primer en detectar-la serà el de l'oest i el color del mapa anirà canviant a la part esquerra. Si tot el mapa està en vermell vol dir que una tempesta està activa a sobre el terme municipal.
Les mesures de prevenció ajuden a prendre decisions que afavoreixin la vostra seguretat i la dels demés.Les tempestes elèctriques poden resultar perilloses per a les persones i els béns.Segons l'indret on us sorprenguin, us recomanem que:
1. Si esteu al camp:
-Eviteu quedar-vos a la part alta de pujols, turons, etc..
-No us refugieu sota els arbres, especialment si estan sols.
-No us quedeu a prop d'objectes metàl·lics,torres, tanques, reixats de filferro, etc.
-Els espais oberts atrauen les descàrregues elèctriques.
-Dins el vehicle, amb les finestres tancades, estareu protegits, no obstant això, disminuïu la velocitat, extremeu la prudència i no us detingueu a sobre de bassals, rierols, etc.
2. Si esteu a la ciutat:
-Al carrer, els edificis us protegeixen de les descàrregues
-Dins de casa s'ha de procurar evitar les corrents d'aire, doncs atrauen als llamps. Així doncs és recomanable tancar portes i finestres
-També és convenient desendollar els aparells elèctrics susceptibles de ser malmesos per pujades de tensió o bé que puguin ocasionar descàrregues elèctriques.
3. En ambdós casos:
Informeu-vos dels butlletins meteorològics a través dels mitjans d'informació locals i en les organismes oficials.
Servei de Meteorologia de Catalunya
Instituto Nacional de Meteorología
13 de març 2008
En aquest vídeo d'un vídeo aficionat veiem la formació d'una tempesta electrica
La formació de la tempesta es desenvolupa segons el següent procés:
-L'escalfament de la terra origina un corrent d'aire ascendent. Aquest aire es refreda progressivament fins a condensar-se amb la consegüent formació de petits cumulus.
- A diferència de les situacions de bon temps, el corrent ascendent no es per a i el núvol creix ràpidament en sentit vertical.
-El cumulus continua creixent en sentit vertical i està a punt de convertir-se en un núvol de tempesta. Quan assoleix la isoterma dels º C, les càrregues elèctriques que s'han anat generant comencen a ordenar-se dins del núvol. La part superior serà positiva i la inferior negativa. A més es comencen a formar dins del núvol grans gotes o partícules de calamarsa. El fort corrent ascendent els manté en suspensió.
-El núvol de tempesta es desgasta en desaparèixer el corrent ascendent que l'alimentava. La terra ja s'ha refredat i forts corrents descendents de vent provoquen xàfecs de gran intensitat que acaben per desfer el núvol. La tempesta ha acabat i algunes capes de cirrus o cirroestratus seran les úniques restes d'aquest extraordinari fenomen de la naturalesa.
Les tempestes formades per convecció o per un front fred solen tenir una durada curta ja que, com hem vist, quan la terra es refreda la tempesta s'acaba.
Les depressions també poden formar tempestes la durada de les quals sol ser més llarga ja que s'acostumen a formar nombrosos cumulunimbus.
A les zones del litoral també es produeixen formacions de tempestes que poden arribar a ser molt virulentes ja que els corrents ascendents tarden molt a parar-se perquè l'aigua del mar es refreda molt lentament. I això fa que es formin núvols de tempesta durant diverses hores.
La formació de la tempesta es desenvolupa segons el següent procés:
-L'escalfament de la terra origina un corrent d'aire ascendent. Aquest aire es refreda progressivament fins a condensar-se amb la consegüent formació de petits cumulus.
- A diferència de les situacions de bon temps, el corrent ascendent no es per a i el núvol creix ràpidament en sentit vertical.
-El cumulus continua creixent en sentit vertical i està a punt de convertir-se en un núvol de tempesta. Quan assoleix la isoterma dels º C, les càrregues elèctriques que s'han anat generant comencen a ordenar-se dins del núvol. La part superior serà positiva i la inferior negativa. A més es comencen a formar dins del núvol grans gotes o partícules de calamarsa. El fort corrent ascendent els manté en suspensió.
-El núvol de tempesta es desgasta en desaparèixer el corrent ascendent que l'alimentava. La terra ja s'ha refredat i forts corrents descendents de vent provoquen xàfecs de gran intensitat que acaben per desfer el núvol. La tempesta ha acabat i algunes capes de cirrus o cirroestratus seran les úniques restes d'aquest extraordinari fenomen de la naturalesa.
Les tempestes formades per convecció o per un front fred solen tenir una durada curta ja que, com hem vist, quan la terra es refreda la tempesta s'acaba.
Les depressions també poden formar tempestes la durada de les quals sol ser més llarga ja que s'acostumen a formar nombrosos cumulunimbus.
A les zones del litoral també es produeixen formacions de tempestes que poden arribar a ser molt virulentes ja que els corrents ascendents tarden molt a parar-se perquè l'aigua del mar es refreda molt lentament. I això fa que es formin núvols de tempesta durant diverses hores.
7 de març 2008
Què són les tempestes elèctriques
Una tempesta és un fenòmen atmosfèric caracteritzat per l'existencia próxima de dos o més mases d'aire de diferents temperatures.El contrast tèrmic i altres propietats de les mases d'aire (humitat) originen el desenvolupament de forts moviments ascendents i descendents (convecció) produïnt una serie d'efectes característiques, com fortes plujes i vent en la superficie i un intens fenómen elèctric.
En el vídeo que heu vist anterior ment s'observen en unes quantes fotografies tempestes elèctriques.
Aquest vídeo que veureu a continuació es va produir a Tokio el 31 de Maig de 2007 és força impactant.
En el vídeo que heu vist anterior ment s'observen en unes quantes fotografies tempestes elèctriques.
Aquest vídeo que veureu a continuació es va produir a Tokio el 31 de Maig de 2007 és força impactant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
