20 d’abr. 2008

Els llamps


Llamps núvol-terra i núvol-núvol


Aquesta foto està captada des de la Plaça de Sant Pere de Banyoles i va caure a la zona de Miànigues. Es tracta d'un llamp dels anomenats núvol-terra, que són els més perillosos.


Algunes consideracions sobre els llamps: Cada segon es generen a escala planetària la quantitat de 110 llamps, que dóna la xifra de 9,5 milions de llamps diaris. Aquests llamps són fruit de les 35.000 tempestes diàries que tenen lloc a tot el món.
Els llamps es poden catalogar en dos grans grups:
1.- Llamps núvol-núvol: generats en mig del núvol i són relativament inofensius. Suposen el 80% del total.
2.- Llamps núvol-terra: parteixen de la base del núvol, cauen verticalment cap a terra i són realment perillosos. Suposen el 20% restant.
Els Estats Units de Nord-Amèrica disposen d'estadístiques fiables i revelen que, en aquell país, cada any 410 persones són atacades per un llamp i que una de cada quatre, desgraciadament, more.
Més llamps núvol-terra





Precaucions contra els llamps
El 85% de les morts produides per l’atac d’un llamp,passen als camps, boscos i zones despoblades.
La majoria d’aquests accidents es podrien evitar adoptant les16 regles bàsiques de precaucions següents.
Hem de fer:
1.- Allunyar-se dels punts elevats i objectes que sobresurtin del terreny.
2.- Sempre que sigui possible, resguardar-se dins d’un cotxe amb totes les finestres i portes ben tancades, ja que és un lloc molt segur donat que s’hi produeix l’efecte anomenat gabia de Faraday.
3.- Durant una acampada, si estem dins d’una tenda i tenim una tempesta elèctrica sobre nostre, clavar una patata en el pal més alt de la tenda (això no té cap base científica, però la tradició diu que desvia els llamps).
4.- Si els cabells del braç o de la cama se’ns posen de punta, hem de deixar el lloc on ens trobem immediatament, ja que estem en una zona de càrregues positives i l’elevada diferència de potencial atraurà els llamps sobre aquest sector.
5.- Tancar totes les portes i finestres de les cases per evitar les corrents d’aire.
6.- Els llocs molts segurs són les zones protegides per l’acció dels parallamps.
7.- Convé treure els fussibles o fer saltar els tèrmics de l’entrada de l’energia elèctrica de les cases.
8.- Dins d’una casa, la màxima seguretat es tindrà en el llit, sobretot si és de fusta.

No hem de fer:
1.- No buscar mai refugi sota un arbre aillat. Un grup d’arbres és menys perillós que un arbre solitari. I un bosc compacte és un lloc bastant segur.
2.- No resguardar-se mai prop de transformadors ni de línies elèctriques.
3.- Si estem al camp i passa una tempesta elèctrica per sobre, no córrer mai perquè provocarem corrents d’aire. La posició idònia és tombar-nos a terra i adoptar la posició fetal (sempre és millor agafar un costipat si això pot evitar ésser electrocutat).
4.- No fer servir mai un paraigües amb puntera metàl·lica.
5.- Dins les cases que estan al camp, no obrir les portes d’entrada ni les finestres i, sobretot, no encendre la xemeneia perquè el fum conté carbó i el carbó és un excel·lent conductor de l'electricitat.
6.- No treure el cap per les finestres de les cases per contemplar les tempestes.
7.- No fer servir eines ni objectes metàl·lics durant una tempesta.
8.- No tocar la instal·lació elèctrica del local o casa durant la tempesta.

13 d’abr. 2008

Uns vídeos de tempestes elèctriques

Aquí teniu uns quants vídeos de tempestes elèctriques a Barcelona








I una relaxant tempesta elèctrica











Una tempesta elèctrica sobre Tokyo

3 d’abr. 2008

El llamp

El Llamp

En realitat, el llamp és una enorme espurna o corrent elèctric que circula entre dos núvols o entre un núvol i la terra. El llamp pot creuar quilòmetres de distància i s'origina en un tipus de núvol cridat cumulonimbus o núvol de tempesta (els cumulunimbus són núvols de gran extensió vertical que es caracteritzen per la generació de pluges, sovint superen els 10 Km d'altura, dins d'aquestes, és freqüent trobar forts corrents d'aire, turbulència, regions amb temperatures molt inferiors a la de congelació, cristalls de gel i calamarses), veure imatge N°. 1.







Imatge N°. 1: Presentació d'una descàrrega elèctricaFont: Guia de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica, Gener-1994.



El llamp és un dels fenòmens més perillosos de l'atmosfera i dura uns quants segons, és sempre brillant i gairebé mai no segueix una línia recta per arribar al terra o quedar-se suspès en l'aire, adoptant formes semblants a les arrels d'un arbre. El llamp és una descàrrega elèctrica. En general, les parts superiors dels núvols de tempesta tenen càrrega positiva, mentre que en les parts centrals predominen les càrregues negatives. La regió de màxima intensitat de camp elèctric es troba entre ambdues zones de diferent polaritat. Veure imatge N°. 2






Imatge N°. 2: Distribució de les càrregues elèctriques al núvol.Font: Guia de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica, Gener-1994.

D'acord amb les teories que intenten explicar l'electrificació de les tempestes, existeixen dos grups respecte a la presència de vidrescristalls de gel i de precipitacions o l'absència d'alguna d'elles. Certes parts de l'atmosfera condueixen millor la descàrrega elèctrica perquè tenen major quantitat de gotitas d'aigua, les quals poden estar carregades d'electricitat.

Tipus de Llamps

Llamps difusos: Es presenten com una resplendor que il·lumina el cel A causa de ser molt freqüents a l'estiu, se'ls denominava llampecs de calor. Malgrat això, s'ha comprovat que no és una forma especial del llamp, sinó només els reflexos al cel d'una tempesta molt llunyana, localitzada sota de l'horitzó, les espurnes elèctriques del qual no es veuen i el soroll del qual no s'escolta.

Llamps laminars: Són aquelles resplendor que resulten de la descàrrega dins del núvol, entre la càrrega elèctrica positiva i la negativa.

Llamp esferoïdal, llamp de bola o rosari: Es presenta en forma d'esfera lluminosa, arribant a assolir la mida d'una pilota de futbol. En algunes ocasions apareixen alguns d'ells formant com un rosari. Algunes vegades desapareixen sobtadament, amb un gran esclat i d'altres s'esfumen silenciosament.

1 d’abr. 2008

La formació d'una tempesta i les conseqüències que pot tenir

La formació de la tempesta es desenvolupa segons el següent procés:

-L'escalfament de la terra origina un corrent d'aire ascendent. Aquest aire es refreda progressivament fins a condensar-se amb la consegüent formació de petits cumulus.

- A diferència de les situacions de bon temps, el corrent ascendent no es para i el núvol creix ràpidament en sentit vertical.

-El cumulus continua creixent en sentit vertical i està a punt de convertir-se en un núvol de tempesta. Quan arriba a la isoterma dels ºC, les càrregues elèctriques que s'han anat generant comencen a ordenar-se dintre del núvol. La part superior serà positiva i la inferior negativa. A més es comencen a formar dintre del núvol grans gotes o partícules de calamarsa. El fort corrent ascendent els manté en suspensió.

-El cumulus s'ha transformat ja en un cumulunimbus que pot arribar a tenir fins a 10 Km. d'altura. En la seva part superior la temperatura pot ser molt baixa (-20ºC o -30ºC). Això afavoreix una intensa sobresaturación de l'aire que origina una gran quantitat de gotes de pluja o de calamarsa, algunes de les quals cauran en forma de precipitació.

-El núvol de tempesta es desgasta al desaparèixer el corrent ascendent que l'alimentava. La terra ja s'ha refredat i forts corrents descendents de vent provoquen ruixats de gran intensitat que acaben per desfer el núvol. La tempesta ha acabat i algunes capes de cirrus o cirroestratus seran les úniques restes d'aquest extraordinari fenomen de la naturalesa.

La conseqüència:

Com no totes les descàrregues elèctriques tenen la mateixa potència, els "capritxos" del llamp són realment extraordinaris. Alguna vegada ha caigut en un llit ocupat per dues persones, i només ha mort una. Altra vegada s'ha abatut en el centre d'un grup de persones sense causar dany. I més d'una vegada ha caigut sobre una reunió d'individus matant a 15 i 20 persones alhora. I en algunes ocasions, aquestes xifres han estat superades pel nombre d'animals morts, ja siguin cavalls, muls o caps de bestiar. De vegades no produïx més que una paràlisi passatgera, i fins a hi ha persones que s'han guarit de dolències d'anys després d'haver sofert els efectes d'una violenta sacsejada elèctrica.

Si es considera que la intensitat mitja durant cada descàrrega principal arriba fins a 20.000 ampers, no ha d'estranyar que el llamp sigui tan poderós i atemoreixi tant. No obstant això, la quantitat real d'electricitat transferida des del núvol a terra és molt petita, doncs aquest enorme corrent circula solament durant una fracció de segon. Amb tot, és summament perillosa, ja que crema el que toca i electrocuta als éssers vius.

El dany que causa el llamp es deu en gran part a la calor que engendra. Els incendis que les espurnes elèctriques provoquen tots els anys calcinan milers de quilòmetres quadrats de boscos, amb els consegüents incendis de cases i hisendes. Moltes vegades els arbres i els edificis resulten perjudicats degut al fet que l'ona sobtada de calor provoca la vaporización de l'aigua i l'acumulació d'una pressió suficient per a fer esclatar l'escorça o saltar els maons. D'altra banda, cada any moren fulminats pel llamp milers de persones.

31 de març 2008

Unes tempestes elèctriques impactants

Un vídeo amb unes imatges impactants





I aquí un altre video impactant

30 de març 2008

Electrificació de la tempesta

ELECTRIFICACIÓ DE LA TEMPESTAT

En cas de bon temps: existència a l'atmosfera d’un camp elèctric molt tènue. - normal a la superfície
- orientat de dalt a baix
- decreix amb l'altura
- estiu: 130 V/m.


Es pren la Terra amb potencial zero i l'atmosfera amb potencial positiu.

La forta contaminació fa augmentar el camp elèctric arribant-se a valors de 500 V/m.

En situacions de tempesta el camp elèctric entre la base del núvol i el sòl pot arribar a 3.000.000 V/m. La diferència de potencial entre sòl i núvol i núvol-núvol porta a la generació de llampecs.

Llampec: descàrrega elèctrica que es produeix a la fase madura d'una tempesta. Pot ser:
- Dins d'un mateix núvol: la major part
- D'un núvol a un altre
- D'un núvol al terra: aproximadament un 20%. Són coneguts com a rajos.

Formes dels rajos
- Forked lightning o rajos en zig-zag.
- Ribbon lightning o rajos en cinta
- Bead lightning o rajos en collar
- Ball lightning o “bola de foc”
- Sheet lightning o llampecs en llençol
- Heat lightning o raig calent

Tro: ona sonora que viatja en totes direccions, produïda pel calfament sobtat (30.000ºC) de l'aire traspassat pel llampec.

MESURAMENT I AVALUACIÓ
La mesura dels rajos (núvol-sòl) es realitza mitjançant el mètode “Lightning direction-finder” que es basa en la detecció de les ones de ràdio produïdes pel llampec. A aquestes ones les coneguem com a “sferics”.Mitjançant modelitzacions es fan prediccions sobre la probabilitat de rajos i, a més, amb la correlació amb imatges de satèl·lit i de radar permet millorar l'estudi de les tempestes.
Per a l'estudi de les tempestes també s'utilitza el radar meteorològic.


MESURES PREVENTIVES DAVANT LES TEMPESTES
Instal·lació de parallamps

MESURES D'ACTUACIÓ DURANT UNA TEMPESTA

RECOMANACIONS A LA POBLACIÓ
(Tret de les recomanacions de Protección Civil España; Protecció Civil Govern Basc –www.euskadi.net-; Ministre de l’Aménagement du Territoire et de l’Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França ; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)

SI ÉS A LA MUNTANYA:
* Deixi el ‘piolet’, bastó o qualsevol objecte metàl·lic
* Allunyi’s del cim
* Allunyi’s de les vies del tren
* Allunyi’s de zones riques en mineral de ferro
* No es refugiï sota un arbreo un pal

SI ÉS AL CAMP:
* Refugiï’s a un edifici o quedi’s dins del cotxe
* Allunyi’s dels arbres o de qualsevol estructura punxeguda

SI ÉS A CASA:
* Tanqui portes i finestres: eviti qualsevol corrent
* Desconnecti la televisió
* Desconnecti els electrodomèstics
* No es banyi ni es dutxi

28 de març 2008

Distribucions dels llamps

DISTRIBUCIÓ DE LLAMPS: Hi ha més tempestes a les serralades

Mentre llegeix aquesta frase, ja han caigut uns 250 llamps sobre el nostre planeta. Es calcula que en cauen uns 100 per segon les 24 hores del dia. Però hi ha zones amb una gran quantitat de tempestes elèctriques i altres on és pràcticament impossible veure’n cap.
Al mapa adjunt podem observar com a l’interior del continent africà, al voltant de la zona equatorial, es produeix el nombre més elevat de descàrregues elèctriques. Altres zones afectades són Madagascar i l’est de Sud-àfrica. Al continent americà s’ha de destacar la important quantitat de tempestes elèctriques que s’observen a la península de Florida i, en menys mesura, a Califòrnia. Els països centreamericans també són una regió afectada amb freqüència, així com l’interior del Brasil i de l’Argentina.


Indonèsia, el nord d’Austràlia, el sud-est de la Xina i algunes zones de l’Himàlaia també registren un gran nombre de tempestes elèctriques. A Europa, els Alps, els Pirineus i algunes zones dels Balcans són les més afectades. Veiem com les serralades tenen un paper fonamental a l’hora de fer augmentar la xifra de tempestes. També podem apreciar que a les zones desèrtiques les tempestes són gairebé inexistents, tot i que en el cas del Sàhara augmenten les tempestes cap al nord, per proximitat amb la serralada de l’Atles. També en els països situats en latituds pròximes al cercle polar àrtic les tempestes són molt poc freqüents. Així, al sud de Groenlàndia poden passar dos o tres anys sense tenir cap tempesta elèctrica, i a Islàndia gairebé no existeixen els parallamps.





En aquest video veuràs que és un llamp






I en aquest d'aquí com cau un raig d'amunt d'un arbre


15 de març 2008

Antecedents:Tempestes elèctriques i llamps

Antecedents: Tempestes elèctriques i llamps

INFORMACIÓ D'EMERGÈNCIA

1. Les tempestes elèctriques poden produir pluges intenses (que al seu torn poden provocar inundacions sobtades), vents forts, calamarsades, llamps i tornados. En una tempesta elèctrica severa entre en un edifici resistent i sintonitzi un radi de piles per sentir la informació meteorològica.

2. Els llamps constitueixen una important amenaça durant una tempesta elèctrica. Si és sorprès a la intempèrie, eviti els parallamps naturals, com a els arbres alts i aïllats en una àrea oberta o al cim d'un turó i objectes metàl·lics, com filats, pals de golf i eines de metall.

3. És un mite que els llamps mai no cauen dues vegades al mateix lloc. En realitat, els llamps cauen diverses vegades al mateix lloc en el transcurs d'una descàrrega.

QUÈ SÓN ELS LLAMPS?

Els llamps són una descàrrega elèctrica que resulta de l'acumulació de càrregues positives i negatives dins d'una tempesta elèctrica. Quan l'acumulació adquireix la força suficient, els llamps apareixen un "llampec". Aquesta llampada de llum en general es produeix dins dels núvols o entre els núvols i el pis. Un llampec assoleix una temperatura que s'aproxima als 50,000 graus Fahrenheit en una fracció de segon. El ràpid escalfament i refredament de l'aire a prop del llamp causa els trons.

SABIES QUÈ...?

En qualsevol moment donat, gairebé 1,800 tempestes elèctriques estan en progrés sobre la superfície de la Terra. Aproximadament 1,000 tornados es generen a partir d'aquestes tempestes. La calamarsa gran ocasiona danys materials i als cultius per gairebé 1,000 milions de dòlars. La potència de la càrrega elèctrica d'un llamp i la calor intensa poden electrocutar en l'instant de contacte, partir arbres, produir incendis i ocasionar falles elèctriques. Els llamps causen més morts a la costa de l'Atlàntic. Hi ha més incendis forestals a l'Oest quan la temporada de llamps coincideix amb la temporada de sequera allà. Els llamps provoquen aproximadament 10,000 incendis forestals cada any. Es produeixen pèrdues anuals que ascendeixen a aproximadament $100 milions pels incendis forestals i d'edificis ocasionats pels llamps. Els vents que bufen en línia recta a velocitats superiors a les 100 mph són responsables de la majoria dels danys causats per les tempestes elèctriques.




En el següent vídeo podràn gaudir d'unes espectaculars imatges de formacions, causes, conseqüencies, que semblen inventades però són reals.




LINK D'INTERÈS
http://www.redesdelsur.com/sanjuan/rayo/

RECORDEM CONCEPTES IMPORTANTS

QUÈ ÉS UNA TEMPESTA ELÈCTRICA?

Una tempesta elèctrica es forma d'una combinació d'humitat, aire calent que puja amb rapidesa i una força capaç d'aixecar aire, com un front fred i calent, una brisa marina o una muntanya. Totes les tempestes elèctriques contenen llamps. Les tempestes elèctriques poden ocórrer individualment, en grups o en línies. Per això, és possible que diverses tempestes elèctriques afectin una localitat en el transcurs d'unes quantes hores. Algunes de les condicions meteorològiques més inclements ocorren quan una sola tempesta elèctrica afecta un lloc durant un període prolongat.

14 de març 2008

Els detectors de tempestes i alguns consells

Com funciona un detector de tempestes elèctriques?

Quan es produeix l'aproximació o la formació d'un nucli de tempesta, el camp electrostàtic a nivell de terra canvia de forma significativa.
En condicions normals (terreny pla, temps assolellat i sense efecte punta), el camp electrostàtic té un valor mig de 150 V/m. En presencia d'un nucli de tempesta, el camp pot créixer fins a desenes de kV/m. Els procesos de creació d'aquests nuclis estan al voltant d'uns 20 minuts.
El sistema PREVISTORM es capaç de medir l'evolució del camp elèctric natural i així evaluar el risc de descàrregues atmosfèriques.

Qué és el sistema PREVISTORM?

És un sistema capaç de detectar de forma preventiva el fenomen del llamp. No és necessària la caiguda d'un llamp per que detecti algun tipus d'activitat tempestuosa.
És un valuós sistema d'informació que permet en temps real prendre decisions de seguretat davant de descàrregues atmosfèriques i/o acumulació de càrrega electrostàtica, garantint així la seguretat de persones i bens materials.
El sistema PREVISTORM medeix el camp electrostàtic representatiu de l'activitat elèctrica d'una tempesta, la qual pot provocar la formació de llamps.
El sistema consta d'un sensor i un mòdul d'adquisició de dades.
A Terrassa per exemple hi han instalats tres sensors que ens indiquen el camp electrostàtic a la ciutat, un a la part oest, un a l'est (els dos dins del nucli urbà) i el tercer al nord, fora del nucli urbà.
Quan un d'aquests sensors detecti una pujada de camp el color al mapa canviarà segons la zona en que estigui ubicat.
D'aquesta manera si una tempesta ve de l'oest, el primer en detectar-la serà el de l'oest i el color del mapa anirà canviant a la part esquerra. Si tot el mapa està en vermell vol dir que una tempesta està activa a sobre el terme municipal.



Les mesures de prevenció ajuden a prendre decisions que afavoreixin la vostra seguretat i la dels demés.Les tempestes elèctriques poden resultar perilloses per a les persones i els béns.Segons l'indret on us sorprenguin, us recomanem que:

1. Si esteu al camp:
-Eviteu quedar-vos a la part alta de pujols, turons, etc..
-No us refugieu sota els arbres, especialment si estan sols.
-No us quedeu a prop d'objectes metàl·lics,torres, tanques, reixats de filferro, etc.
-Els espais oberts atrauen les descàrregues elèctriques.
-Dins el vehicle, amb les finestres tancades, estareu protegits, no obstant això, disminuïu la velocitat, extremeu la prudència i no us detingueu a sobre de bassals, rierols, etc.

2. Si esteu a la ciutat:
-Al carrer, els edificis us protegeixen de les descàrregues
-Dins de casa s'ha de procurar evitar les corrents d'aire, doncs atrauen als llamps. Així doncs és recomanable tancar portes i finestres
-També és convenient desendollar els aparells elèctrics susceptibles de ser malmesos per pujades de tensió o bé que puguin ocasionar descàrregues elèctriques.

3. En ambdós casos:
Informeu-vos dels butlletins meteorològics a través dels mitjans d'informació locals i en les organismes oficials.
Servei de Meteorologia de Catalunya
Instituto Nacional de Meteorología

13 de març 2008

En aquest vídeo d'un vídeo aficionat veiem la formació d'una tempesta electrica





La formació de la tempesta es desenvolupa segons el següent procés:

-L'escalfament de la terra origina un corrent d'aire ascendent. Aquest aire es refreda progressivament fins a condensar-se amb la consegüent formació de petits cumulus.

- A diferència de les situacions de bon temps, el corrent ascendent no es per a i el núvol creix ràpidament en sentit vertical.

-El cumulus continua creixent en sentit vertical i està a punt de convertir-se en un núvol de tempesta. Quan assoleix la isoterma dels º C, les càrregues elèctriques que s'han anat generant comencen a ordenar-se dins del núvol. La part superior serà positiva i la inferior negativa. A més es comencen a formar dins del núvol grans gotes o partícules de calamarsa. El fort corrent ascendent els manté en suspensió.

-El núvol de tempesta es desgasta en desaparèixer el corrent ascendent que l'alimentava. La terra ja s'ha refredat i forts corrents descendents de vent provoquen xàfecs de gran intensitat que acaben per desfer el núvol. La tempesta ha acabat i algunes capes de cirrus o cirroestratus seran les úniques restes d'aquest extraordinari fenomen de la naturalesa.

Les tempestes formades per convecció o per un front fred solen tenir una durada curta ja que, com hem vist, quan la terra es refreda la tempesta s'acaba.

Les depressions també poden formar tempestes la durada de les quals sol ser més llarga ja que s'acostumen a formar nombrosos cumulunimbus.

A les zones del litoral també es produeixen formacions de tempestes que poden arribar a ser molt virulentes ja que els corrents ascendents tarden molt a parar-se perquè l'aigua del mar es refreda molt lentament. I això fa que es formin núvols de tempesta durant diverses hores.

7 de març 2008

Què són les tempestes elèctriques

Una tempesta és un fenòmen atmosfèric caracteritzat per l'existencia próxima de dos o més mases d'aire de diferents temperatures.El contrast tèrmic i altres propietats de les mases d'aire (humitat) originen el desenvolupament de forts moviments ascendents i descendents (convecció) produïnt una serie d'efectes característiques, com fortes plujes i vent en la superficie i un intens fenómen elèctric.



En el vídeo que heu vist anterior ment s'observen en unes quantes fotografies tempestes elèctriques.




Aquest vídeo que veureu a continuació es va produir a Tokio el 31 de Maig de 2007 és força impactant.

Un vídeo que està molt bé ànims Cine Mano